català » indonesi | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [lima puluh sembilan] Di kantor pos

On és l’oficina de correus més propera?	Di mana kantor pos terdekat?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Apakah jaraknya jauh sampai ke kantor pos berikutnya?
On és la bústia més pròxima?	Di mana kotak surat berikutnya?
Necessito alguns segells.	Saya membutuhkan beberapa perangko.
Per a una postal i una carta.	Untuk sebuah kartu pos dan sebuah surat.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Berapa biaya perangko untuk ke Amerika?
Quant pesa el paquet?	Seberapa berat paketnya?
Que el puc enviar per via aèria?	Apakah saya bisa mengirimnya dengan pos udara?
Quant de temps triga fins que arriba?	Berapa lama sampainya paket itu?
On puc trucar?	Di mana saya bisa menelepon?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Di mana telepon umum terdekat?
Que té una targeta de telèfon?	Apakah Anda memiliki kartu telepon?
Que té una guia telefònica?	Apakah Anda memiliki buku telepon?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Tahukah Anda kode nomor telepon negara Austria?
Un moment, vaig a veure.	Sebentar, saya lihat dulu.
La línia està sempre ocupada.	Salurannya selalu sibuk.
Quin número ha marcat vostè?	Nomor berapa yang Anda tekan?
Primer ha de marcar el zero!	Anda harus menekan angka nol terlebih dahulu!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...