79 [setanta-nou] |
Adjectius 2
|
![]() |
79 [յոթանասունինը] |
||
ածականներ 2
|
Porto un vestit blau.
|
Ես կապույտ զգեստ եմ հագել:
Yes kapuyt zgest yem hagel
|
||
Porto un vestit vermell.
|
Ես կարմիր զգեստ եմ հագել:
Yes karmir zgest yem hagel
|
||
Porto un vestit verd.
|
Ես կանաչ զգեստ եմ հագել:
Yes kanach’ zgest yem hagel
| ||
Compro una bossa negra.
|
Ես սև պայուսակ եմ գնում:
Yes sev payusak yem gnum
|
||
Compro una bossa marró.
|
Ես մոխրագույն պայուսակ եմ գնում:
Yes mokhraguyn payusak yem gnum
|
||
Compro una bossa blanca.
|
Ես սպիտակ պայուսակ եմ գնում:
Yes spitak payusak yem gnum
| ||
Necessito un cotxe nou.
|
Ինձ նոր մեքենա է հարկավոր:
Indz nor mek’yena e harkavor
|
||
Necessito un cotxe ràpid.
|
Ինձ արագ մեքենա է հարկավոր:
Indz arag mek’yena e harkavor
|
||
Necessito un cotxe còmode.
|
Ինձ հարմարավետ մեքենա է հարկավոր:
Indz harmaravet mek’yena e harkavor
| ||
A dalt hi viu una dona gran / vella.
|
Վերևում մի ծեր կին է ապրում:
Verevum mi tser kin e aprum
|
||
A dalt hi viu una dona grassa.
|
Վերևում մի գեր կին է ապրում:
Verevum mi ger kin e aprum
|
||
A baix hi viu una dona curiosa.
|
Վերևում մի հետաքրքրասեր կին է ապրում:
Verevum mi hetak’rk’raser kin e aprum
| ||
Els nostres convidats eren gent simpàtica.
|
Մեր հյուրերը հաճելի մարդիկ են:
Mer hyurery hacheli mardik yen
|
||
Els nostres convidats eren gent educada.
|
Մեր հյուրերը բարեհամբույր մարդիկ են:
Mer hyurery barehambuyr mardik yen
|
||
Els nostres convidats eren gent interessant.
|
Մեր հյուրերը հետաքրքիր մարդիկ են:
Mer hyurery hetak’rk’ir mardik yen
| ||
Tinc uns fills encantadors.
|
Ես լավ երեխաներ ունեմ:
Yes lav yerekhaner unem
|
||
Però els veïns tenen uns nens maleducats.
|
Բայց հարևանները անհնազանդ երեխաներ ունեն:
Bayts’ harevannery anhnazand yerekhaner unen
|
||
Que es porten bé els seus fills?
|
Ձեր երեխաները խիզա՞խ են:
Dzer yerekhanery khiza՞kh yen
| ||
Una llengua, moltes variantsFins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada... |
Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby. El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl•labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola. |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - armeni for beginners
|