Signes com a llenguatge

Els homes han creat les llengües amb l'objectiu de poder-se comunicar. També les persones sordes o amb problemes auditius tenen la seva pròpia llengua. Es tracta de la llengua de signes, el llenguatge bàsic de les persones sordes. Es forma a partir de la combinació de signes. Per tant, és una llengua visual o, més aviat, ‘visible’. És la llengua de signes una llengua universal? No, també hi ha diferents llengües de signes nacionals. Cada país té la seva pròpia llengua de signes. La llengua de signes està condicionada per la cultura del seu respectiu país. Ja que les llengües s'originen sempre a partir de la cultura. Això succeeix també amb les llengües no parlades. Malgrat tot, sí que hi ha un llenguatge de signes internacional. Però els seus signes són una mica més complicats. A més, totes les llengües de signes nacionals s'assemblen. Molts signes són icònics. Denoten la forma dels objectes que representen. La llengua de signes més difosa és l'American Sign Language. Les llengües de signes són idiomes en el sentit ple de la paraula. Tenen la seva pròpia gramàtica. Encara que siguin diferents a les gramàtiques dels llenguatges parlats. Per això, a les llengües de signes no és possible traduir paraula per paraula. Amb tot, hi ha traductors de llengües de signes. Amb la llengua de signes, la informació es transmet simultàniament. Això significa que un únic signe pot correspondre a una frase sencera. En les llengües de signes també hi ha dialectes. Les particularitats regionals tenen els seus propis signes. I cada llengua de signes té la seva pròpia entonació. De manera que amb els signes també es pot dir que el nostre accent revela el nostre origen.

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’estonià és una de les llengües uralianes, i per tant està relacionada amb el finès i l’hongarès. Tot i que els paral•lelismes amb l’hongarès son gairabé imperceptibles. Són molts els que pensen que l’estonià és similar al letó i al lituà, però aquesta afirmació és falsa, aquests idiomes pertanyen a grups llingüístics completament diferents. L’estonià no té gèneres gramaticals, i per tant no diferencia entre el masculí o el femení.

En canvi, compta amb 14 casos diferents. La seva ortografia no és gaire complicada. Aquesta ve determinada per la seva pronunciació. Així que és molt important practicar-lo amb un natiu. Si vols aprendre estonià, necessitaràs disciplina i paciència. Als estonians els hi agrada molt ajudar a destacar els errors que fan els parlants estrangers, però també els hi encanta conèixer gent que estigui interessada en aprendre el seu idioma!