Llengües i dialectes

Al món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües diferents. El nombre de dialectes és molt més gran. Però quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? Els dialectes estan sempre relacionats amb una clara demarcació geogràfica. Formen part de les varietats regionals d'una llengua. De manera que els dialectes són els sistemes lingüístics amb menys cobertura. Per regla general, els dialectes només es parlen, no s'escriuen. Formen un sistema lingüístic propi. I segueixen les seves pròpies regles. En teoria, qualsevol llengua pot tenir molts dialectes. Tots els dialectes depenen de la llengua estàndard. La llengua estàndard l'entenen tots membres d'un país. Mitjançant la llengua estàndard es poden comunicar tots els parlants dels diferents dialectes. La importància dels dialectes, en general, és cada vegada menor. A les ciutats amb prou feines se sent parlar ja varietats dialectals. També en l'àmbit laboral s'imposa cada vegada més la varietat estàndard d'una llengua. Els parlants d'un dialecte sovint són considerats rústics i incultes. Però en realitat n'hi ha de totes les classes socials. Els que s'expressen en una forma dialectal de cap manera són menys intel·ligents que els altres. Tot el contrari! Parlar un dialecte té molts avantatges. En un curs de llengua, per exemple. Els parlants d'un dialecte saben que hi ha diferents formes lingüístiques. I estan acostumats a canviar de registre lingüístic rapidament. Per això els parlants d'un dialecte tenen una capacitat especial per a la variació lingüística. Tenen un sentit desenvolupat per saber el registre de la llengua que cada situació requereix. Això està demostrat científicament. Així doncs: valora el teu dialecte! Val la pena!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El búlgar pertany a la familia de les llengües eslaves meridionals. Té uns 10 milions de parlants, la majoria procedents de Bulgària, però també es parla en altres països com Ucraïna y Moldàvia. És una de les llengües eslaves més antigues documentades. També compta amb algunes peculiaritats pròpies. Resulta particularment interessant la seva similitud amb l’albanès i el romanès,

dos idiomas que no són d’origen eslau. Encara que ambdues branques compten amb varis paral•lelismes. Per aquest motiu s’els engloba habitualment com a llengües lenguas balcàniques, ja que tenen moltes característiques en comú, però no estàn relacionades entre elles. Els verbs búlgars presenten varies formes, però careixen del mode infinitiu. Si vols aprendre aquest peculiar idioma, veuràs com de seguida descubriràs moltíssimes coses interessants.