català » finès | 77 [setanta-set] | argumentar alguna cosa 3

77 [seitsemänkymmentäseitsemän] perustella jotakin 3

Per què no menja el pastís?	Miksi ette syö kakkua?
Haig de perdre pes.	Minun täytyy laihduttaa.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes.	En syö sitä, koska minun täytyy laihduttaa.
Per què no es beu la cervesa?	Miksi ette juo tuota olutta?
Encara haig de conduir.	Minun täytyy vielä ajaa.
Jo no bec perquè encara haig de conduir.	Minä en juo sitä, koska minun täytyy vielä ajaa.
Per què no et beus el cafè?	Miksi et juo tuota kahvia?
Està fred.	Se on kylmää.
Jo no me’l bec perquè està fred.	Minä en juo sitä, koska se on kylmää.
Per què no et beus el te?	Miksi et juo tuota teetä?
No tinc sucre.	Minulla ei ole sokeria.
No me’l bec perquè no tinc sucre.	En juo sitä, koska minulla ei ole sokeria.
Per què no es menja la sopa?	Miksi ette syö tuota keittoa?
No l’he demanada.	Minä en tilannut sitä.
No me la menjo perquè no l’he demanada.	Minä en syö sitä, koska en tilannut sitä.
Per què no menja la carn?	Miksi ette syö tuota lihaa?
Sóc vegetarià.	Minä olen kasvissyöjä.
No la menjo perquè sóc vegetarià.	Minä en syö sitä, koska olen kasvissyöjä.

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...