català » finès | 53 [cinquanta-tres] | Els magatzems

53 [viisikymmentäkolme] Kauppoja / liikkeitä

Busquem una botiga d’esports.	Etsimme urheiluliikettä.
Busquem una carnisseria.	Etsimme lihakauppaa.
Busquem una farmàcia.	Etsimme apteekkia.
És que voldríem comprar una pilota de futbol.	Haluamme nimittäin ostaa jalkapallon.
És que voldríem comprar salami.	Haluamme nimittäin ostaa meetvurstia.
És que voldríem comprar medicaments.	Haluamme nimittäin ostaa lääkkeitä.
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol.	Etsimme urheiluliikettä ostaaksemme jalkapallon.
Busquem una carnisseria per comprar salami.	Etsimme lihakauppaa ostaaksemme meetvurstia.
Busquem una farmàcia per comprar medicaments.	Etsimme apteekkia ostaaksemme lääkkeitä.
Busco un joier.	Etsin kultaseppää.
Busco una botiga de fotografia.	Etsin valokuvaliikettä.
Busco una pastisseria.	Etsin konditoriaa.
És que tinc la intenció de comprar un anell.	Aion nimittäin ostaa sormuksen.
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos.	Aion nimittäin ostaa filmirullan.
És que tinc la intenció de comprar un pastís.	Aion nimittäin ostaa kakun.
Busco un joier per comprar un anell.	Etsin kultaseppää ostaakseni sormuksen.
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos.	Etsin valokuvaliikettä ostaakseni filmirullan.
Busco una pastisseria per comprar un pastís.	Etsin konditoriaa ostaakseni kakun.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?