català » finès | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [viisikymmentäkaksi] Tavaratalossa

Anem als grans magatzems?	Mennäänkö tavarataloon?
Tinc alguns encàrrecs.	Minun täytyy tehdä ostoksia.
Vull comprar moltes coses.	Haluan ostaa paljon.
On són els articles d’oficina?	Missä ovat toimistotarvikkeet?
Necessito sobres i paper de cartes.	Tarvitsen kirjekuoria ja kirjepaperia.
Necessito llapis i marcadors.	Tarvitsen kuulakärkikyniä ja tusseja.
On són els mobles?	Missä huonekalut ovat?
Necessito un armari i una calaixera.	Tarvitsen kaapin ja laatikoston.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Tarvitsen kirjoituspöydän ja hyllyn.
On són les joguines?	Missä lelut ovat?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Tarvitsen nuken ja nallen.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Tarvitsen jalkapallon ja šakkipelin.
On són les eines?	Missä työkalut ovat?
Necessito un martell i unes alicates.	Tarvitsen vasaran ja pihdit.
Necessito un trepant i un tornavís.	Tarvitsen poran ja ruuvimeisselin.
On són les joies?	Missä korut ovat?
Necessito una cadena i una polsera.	Tarvitsen kaulaketjun ja rannekorun.
Necessito un anell i arracades.	Tarvitsen sormuksen ja korvakorut.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...