català » estonià | 33 [trenta-tres] | A l’estació de trens

33 [kolmkümmend kolm] Rongijaamas

Quan surt el pròxim tren cap a Berlín?	Millal sõidab järgmine rong Berliini?
Quan surt el pròxim tren cap a París?	Millal sõidab järgmine rong Pariisi?
Quan surt el pròxim tren cap a Londres?	Millal sõidab järgmine rong Londonisse?
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia?	Mis kell sõidab rong Varssavisse?
A quina hora surt el tren que va a Estocolm?	Mis kell sõidab rong Stockholmi?
A quina hora surt el tren que va a Budapest?	Mis kell sõidab rong Budapesti?
Voldria un bitllet per Madrid.	Ma sooviksin piletit Madridi.
Voldria un bitllet per Praga.	Ma sooviksin piletit Prahasse.
Voldria un bitllet per Berna.	Ma sooviksin piletit Berni.
Quan arriba a Viena el tren?	Millal jõuab rong Viini?
Quan arriba a Moscou el tren?	Millal jõuab rong Moskvasse?
Quan arriba a Amsterdam el tren?	Millal jõuab rong Amsterdami?
Hauré de canviar de tren?	Kas ma pean ümber istuma?
De quina andana surt el tren?	Milliselt platvormilt rong väljub?
Que té cotxe-llit el tren?	Kas rongis on magamisvagun?
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les.	Ma sooviksin üheotsapiletit Brüsselisse.
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen.	Ma sooviks edasi-tagasi piletit Kopenhaagenisse.
Quant costa una plaça al cotxe-llit?	Mis maksab koht magamisvagunis?

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!