català » àrab | 53 [cinquanta-tres] | Els magatzems

‫53 [ثلاثة وخمسون]‬ ‫المتاجر‬

53 [thlathat wakhamsun] almtajr

Busquem una botiga d’esports.	‫إننا نفتش عن متجر للألبسة الرياضية.‬; 'iinana nuftish ean matjar lil'albisat alriyadiat.
Busquem una carnisseria.	‫إننا نفتش عن ملحمة.‬; 'iinana nuftish ean mulhamata.
Busquem una farmàcia.	‫إننا نفتش عن صيدلية.‬; 'iinana nuftish ean sidliata.
És que voldríem comprar una pilota de futbol.	‫نريد أن نشتري كرة قدم.‬; nrid 'ana nashtari kuratan qadama.
És que voldríem comprar salami.	‫نريد أن نشتري سلامي (سجق).‬; nrid 'an nashtari salami (sjq).
És que voldríem comprar medicaments.	‫نريد أن نشتري أدوية.‬; nrid 'an nashtari 'adwiata.
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol.	‫نفتش عن محل رياضة لشراء كرة قدم.‬; nfatsh ean mahalin riadat lishira' kurat qadm.
Busquem una carnisseria per comprar salami.	‫نفتش عن ملحمة لشراء سلامي.‬; nfatash ean mulahamat lishira' salamia.
Busquem una farmàcia per comprar medicaments.	‫نفتش عن صيدلية لشراء أدوية.‬; nfatsh ean saydliat lishira' 'adwiat.
Busco un joier.	‫إني أفتش عن صائغ.‬; 'iini 'uftish ean saygh.
Busco una botiga de fotografia.	‫أفتش عن محل تصوير.‬; afatsh ean mahali taswir.
Busco una pastisseria.	‫أفتش عن محل بيع حلويات.‬; afatsh ean mahali baye huluayatin.
És que tinc la intenció de comprar un anell.	‫إني أنوي شراء خاتم.‬; 'iini 'anwi shira' khatm.
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos.	‫إني أنوي شراء فيلم.‬; 'iinia 'anwi shira' filma.
És que tinc la intenció de comprar un pastís.	‫إني أنوي شراء كعكة.‬; 'iinia 'anwi shira'an kaekat.
Busco un joier per comprar un anell.	‫أفتش عن صائغ لشراء خاتم.‬; afatsh ean sayigh lishira' khatm.
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos.	‫إني أفتش عن محل تصوير لأشتري فيلماً.‬; 'iini 'uftash ean mahali taswir li'ashtri fylmaan.
Busco una pastisseria per comprar un pastís.	‫أفتش عن محل حلويات لأشتري كعكة.‬; afatsh ean mahali hulwayat li'ashtaria kaekata.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?