català » circassià | 78 [setanta-vuit] | Adjectius 1

78 [тIокIищрэ пшIыкIуирэ] ПлъышъуацIэхэр 1

78 [tIokIishhrje pshIykIuirje] PlyshuacIjehjer 1

una dona gran / vella	бзылъфыгъэ хэкIотагъ; bzylfygje hjekIotag
una dona grassa	бзылъфыгъэ пщэр; bzylfygje pshhjer
una dona curiosa	бзылъфыгъэ зэхэзыхын фалI; bzylfygje zjehjezyhyn falI
un cotxe nou	машинакI; mashinakI
un cotxe ràpid	машинэ псынкI; mashinje psynkI
un cotxe còmode	машинэ гупсэф; mashinje gupsjef
un vestit blau	джэнэ шхъуантI; dzhjenje shhuantI
un vestit vermell	джэнэ плъыжь; dzhjenje plyzh'
un vestit verd	джэнэ уцышъу; dzhjenje ucyshu
una bossa negra	Iалъмэкъ шIуцI; Ialmjek shIucI
una bossa marró	Iалъмэкъ хьаплъ; Ialmjek h'apl
una bossa blanca	Iалъмэкъ фыжь; Ialmjek fyzh'
gent simpàtica	цIыф гохьых; cIyf goh'yh
gent amable	цIыф шъхьэкIафэх; cIyf shh'jekIafjeh
gent interessant	цIыф гъэшIэгъоных; cIyf gjeshIjegonyh
Nens encantadors	кIэлэцIыкIу дэгъух; kIjeljecIykIu djeguh
Nens maleducats	кIэлэцIыкIу дысых; kIjeljecIykIu dysyh
Nens ben educats	кIэлэцIыкIу IорышIэх; kIjeljecIykIu IoryshIjeh

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...