català » circassià | 62 [seixanta-dos] | Fer preguntes 1

62 [тIокIищрэ тIурэ] УпчIэ къэтыныр 1

62 [tIokIishhrje tIurje] UpchIje kjetynyr 1

Aprendre	ЗэгъэшIэн; ZjegjeshIjen
Els estudiants aprenen molt?	КIэлэеджакIомэ ба зэрагъашIэрэр?; KIjeljeedzhakIomje ba zjeragashIjerjer?
No, aprenen molt poc.	Хьау, зэрагъашIэрэр макIэ.; H'au, zjeragashIjerjer makIje.
Preguntar	упчIэн; upchIjen
Feu sovint preguntes al mestre?	КIэлэегъаджэм бэрэ упчIэ ешъота?; KIjeljeegadzhjem bjerje upchIje eshota?
No, jo no pregunto sovint.	Хьау, сэ ащ (хъулъфыгъ) бэрэ сеупчIырэп.; H'au, sje ashh (hulfyg) bjerje seupchIyrjep.
Respondre	Джэуап тын; Dzhjeuap tyn
Respongui, si us plau.	Хъущтмэ, джэуап къысэт.; Hushhtmje, dzhjeuap kysjet.
Responc.	Джэуап къэсэты.; Dzhjeuap kjesjety.
Treballar	Iоф шIэн / лэжьэн; Iof shIjen / ljezh'jen
Que està treballant (ell)?	Джыдэдэм ащ (хъулфыгъ) Iоф ешIа?; Dzhydjedjem ashh (hulfyg) Iof eshIa?
Sí, està treballant.	Ары, джыдэдэм ащ (хъулфыгъ) Iоф ешIэ.; Ary, dzhydjedjem ashh (hulfyg) Iof eshIje.
Venir	къэкIон; kjekIon
Que veniu?	ШъукъэкIуа?; ShukjekIua?
Sí, arribarem immediatament.	Ары, джыдэдэм тыкъэкIощт.; Ary, dzhydjedjem tykjekIoshht.
Viure	псэун; psjeun
Viviu a Berlín?	Узыщыпсэурэр Берлина?; Uzyshhypsjeurjer Berlina?
Sí, visc a Berlín.	Ары, сызыщыпсэурэр Берлин.; Ary, syzyshhypsjeurjer Berlin.

Els cecs processen el llenguatge de forma més eficient

Les persones que no poden veure, senten millor. Gràcies a la qual cosa es mouen sense tantes dificultats en la seva vida diària. Però, a més, els cecs poden processar millor la informació lingüística. Així ho constaten nombrosos estudis científics. En un experiment, a certs individus se'ls va fer escoltar unes gravacions. La velocitat de la parla dels enregistraments es va anar incrementant de forma considerable. Tot i això, els subjectes cecs podien entendre les gravacions. Les persones que podien veure, en canvi, amb prou feines comprenien les frases. La velocitat de la parla era, per aquests subjectes, massa elevada. Un altre experiment va oferir resultats semblants. Persones cegues i no cegues van escoltar diferents oracions. Les oracions estaven parcialment manipulades. L'última paraula es va substituir per una paraula sense sentit. Els subjectes de la prova havien de valorar les frases. Havien de decidir si es tractava d'oracions absurdes o oracions amb sentit. Mentre els subjectes resolien aquesta tasca, es van analitzar els cervells. Els científics van mesurar algunes freqüències cerebrals. Així pretenien conèixer la rapidesa en què es resolien les tasques. Amb els subjectes cecs apareixia un senyal particular amb molta rapidesa. El senyal indicava que la frase estava sent analitzada. El senyal apareixia molt més tard en les persones que veien. No se sap per què els cecs processen determinades funcions de la parla de forma més eficient. Els científics, però, tenen una teoria. Creuen que els cecs utilitzen més intensament una determinada regió cerebral. Es tracta de la regió que fan servir les persones no cegues per processar estímuls visuals. Però els cecs no utilitzen aquesta regió per veure. De manera que està ‘disponible’ per a altres tasques. Per aquesta raó, els cecs tenen més capacitat a l'hora de processar el llenguatge...