61 [seixanta-u] |
Els nombres ordinals
|
![]() |
61 [тIокIищрэ зырэ] |
||
ЗэрэзэкIэлъыкIорэ номерхэр
|
El primer mes és gener.
|
Апэрэ мазэр – щылэ.
Apjerje mazjer – shhylje.
|
||
El segon mes és febrer.
|
ЯтIонэрэ мазэр – мэзай.
JatIonjerje mazjer – mjezaj.
|
||
El tercer mes és març.
|
Ящэнэрэ мазэр – гъэтхапэ.
Jashhjenjerje mazjer – gjethapje.
| ||
El quart mes és abril.
|
ЯплIэнрэ мазэр – мэлылъфэгъу.
JaplIjenrje mazjer – mjelylfjegu.
|
||
El cinquè mes és maig.
|
Ятфэнэрэ мазэр – жъоныгъуакI.
Jatfjenjerje mazjer – zhonyguakI.
|
||
El sisè mes és juny.
|
Яхэнэрэ мазэр – мэкъуогъу.
Jahjenjerje mazjer – mjekuogu.
| ||
Sis mesos són mig any.
|
Мэзихыр – илъэсым ызыныкъу.
Mjezihyr – iljesym yzynyku.
|
||
Gener, febrer, març,
|
Щылэ, мэзай, гъэтхапэ,
Shhylje, mjezaj, gjethapje,
|
||
abril, maig, juny.
|
мэлылъфэгъу, жъоныгъуакI ыкIи мэкъуогъу.
mjelylfjegu, zhonyguakI ykIi mjekuogu.
| ||
El setè mes és juliol.
|
Яблэнэрэ мазэр – бэдзэогъу.
Jabljenjerje mazjer – bjedzjeogu.
|
||
El vuitè mes és agost.
|
Яенэрэ мазэр – шышъхьаIу.
Jaenjerje mazjer – shyshh'aIu.
|
||
El novè mes és setembre.
|
Ябгъонэрэ мазэр – Iоныгъо.
Jabgonjerje mazjer – Ionygo.
| ||
El desè mes és octubre.
|
ЯпшIэнэрэ мазэр – чъэпыогъу.
JapshIjenjerje mazjer – chjepyogu.
|
||
L'onzè mes és novembre.
|
ЯпшIыкIузэнэрэ мазэр – шэкIогъу.
JapshIykIuzjenjerje mazjer – shjekIogu.
|
||
El dotzè mes és desembre.
|
ЯпшIыкIутIонэрэ мазэр – тыгъэгъазэ.
JapshIykIutIonjerje mazjer – tygjegazje.
| ||
Dotze mesos són un any.
|
Мэзэ пшIыкIутIур – илъэс.
Mjezje pshIykIutIur – iljes.
|
||
Juliol, agost, setembre,
|
Бэдзэогъу, шышъхьаIу, Iоныгъо,
Bjedzjeogu, shyshh'aIu, Ionygo,
|
||
octubre, novembre i desembre.
|
чъэпыогъу, шэкIогъу ыкIи тыгъэгъазэ.
chjepyogu, shjekIogu ykIi tygjegazje.
| ||
La llengua materna és sempre la llengua més importantLa nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna... |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - circassià for beginners
|