català » circassià | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [шъэныкъорэ бгъурэ] Почтэм

59 [shjenykorje bgurje] Pochtjem

On és l’oficina de correus més propera?	Анахь почтэ благъэр тыдэ щыI?; Anah' pochtje blagjer tydje shhyI?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Анахь почтэгупчэ благъэр чыжьа?; Anah' pochtjegupchje blagjer chyzh'a?
On és la bústia més pròxima?	Анахь почтэ пхъонтэ благъэр тыдэ щыI?; Anah' pochtje phontje blagjer tydje shhyI?
Necessito alguns segells.	Почтэ маркэ заулэ сищыкIагъ.; Pochtje markje zaulje sishhykIag.
Per a una postal i una carta.	Открыткэми письмэми апае.; Otkrytkjemi pis'mjemi apae.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Америкэм нэс почтэ уасэр тхьапш?; Amerikjem njes pochtje uasjer th'apsh?
Quant pesa el paquet?	Бгъэхьыщтым тхьапш къыщэчырэр?; Bgjeh'yshhtym th'apsh kyshhjechyrjer?
Que el puc enviar per via aèria?	Мыр авиапочтэкIэ стIупщын слъэкIыщта?; Myr aviapochtjekIje stIupshhyn sljekIyshhta?
Quant de temps triga fins que arriba?	Мыр тхьапшкIэ нэсыщт?; Myr th'apshkIje njesyshht?
On puc trucar?	Тэдэ телефонкIэ сызыщытеон слъэкIыщтыр?; Tjedje telefonkIje syzyshhyteon sljekIyshhtyr?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Телефон унэ цIыкIоу анахь благъэр тыдэ щыI?; Telefon unje cIykIou anah' blagjer tydje shhyI?
Que té una targeta de telèfon?	Телефон картэхэр шъуиIа?; Telefon kartjehjer shuiIa?
Que té una guia telefònica?	Телефонхэр зыдэт тхылъ шъуиIа?; Telefonhjer zydjet thyl shuiIa?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Австрием икод шъуиIа?; Avstriem ikod shuiIa?
Un moment, vaig a veure.	ТIэкIу дэдэ къысаж, мары сыкъеплъыщт.; TIjekIu djedje kysazh, mary sykeplyshht.
La línia està sempre ocupada.	КIорэп. АдыкIэ ренэу мэгущыIэх.; KIorjep. AdykIje renjeu mjegushhyIjeh.
Quin número ha marcat vostè?	Сыд фэдэ номера узытеуагъэр?; Syd fjedje nomera uzyteuagjer?
Primer ha de marcar el zero!	Апэ ноль итын фае!; Apje nol' ityn fae!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...