20 [vint] |
Conversa 1
|
![]() |
20 [тIокIы] |
||
ЗэдэгущыIэгъу кIэкI 1
|
Posi’s còmode!
|
Зижъугъэгупсэфыхь!
Zizhugjegupsjefyh'!
|
||
Faci com a casa!
|
Шъуадэжь фэдэу къызыщыжъугъэхъу!
Shuadjezh' fjedjeu kyzyshhyzhugjehu!
|
||
Què vol per beure?
|
Сыда узэшъонэу уикIасэр?
Syda uzjeshonjeu uikIasjer?
| ||
Li agrada la música?
|
Музыкэр уикIаса?
Muzykjer uikIasa?
|
||
M'encanta la música clàssica.
|
Сэ классикэ музыкэр сикIас.
Sje klassikje muzykjer sikIas.
|
||
Els meus CDs són aquí.
|
Сикомпакт-дискхэр моу щыIэх.
Sikompakt-diskhjer mou shhyIjeh.
| ||
Que toca algun instrument musical vostè?
|
Музыкэ Iэмэ-псымэ горэм къеогъаIуа?
Muzykje Ijemje-psymje gorjem keogaIua?
|
||
Aquesta és la meva guitarra.
|
Мыр сэ сигитар.
Myr sje sigitar.
|
||
Que li agrada cantar?
|
Орэд къэпIоныр уикIаса?
Orjed kjepIonyr uikIasa?
| ||
Té fills vostè?
|
Сабыйхэр уиIэха?
Sabyjhjer uiIjeha?
|
||
Té un gos vostè?
|
Хьэ уиIа?
H'je uiIa?
|
||
Té un gat vostè?
|
Чэтыу уиIа?
Chjetyu uiIa?
| ||
Aquí són els meus llibres.
|
Мыхэр ситхылъых.
Myhjer sithylyh.
|
||
Ara estic llegint aquest llibre.
|
Джыдэдэм мы тхылъым седжэ.
Dzhydjedjem my thylym sedzhje.
|
||
Què us agrada llegir?
|
Сыд узэджэнэу уикIасэр?
Syd uzjedzhjenjeu uikIasjer?
| ||
Li agrada anar a concerts?
|
Концертым укIоныр уикIаса?
Koncertym ukIonyr uikIasa?
|
||
Li agrada anar al teatre?
|
Театрэм укIоныр уикIаса?
Teatrjem ukIonyr uikIasa?
|
||
Li agrada anar a l'òpera?
|
Оперэм укIоныр уикIаса?
Operjem ukIonyr uikIasa?
| ||
Llengua materna? Llengua paterna!Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’! |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - circassià for beginners
|