català » vietnamita | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [Ba mươi sáu] Giao thông công cộng khu vực gần

On és la parada de l’autobús?	Bến / trạm xe buýt ở đâu?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	Xe buýt nào đi vào trung tâm?
Quina línia he de prendre?	Tôi phải đi tuyến xe buýt nào?
Hauré de canviar d’autobús?	Tôi có phải đổi tuyến không?
On he de canviar?	Tôi phải đổi xe ở đâu?
Quant costa un bitllet?	Bao nhiêu tiền một vé xe?
Quantes parades hi ha fins al centre?	Bao nhiêu bến / trạm là đến trung tâm?
Heu de baixar aquí.	Bạn phải xuống ở đây.
Heu de baixar per darrere.	Bạn phải xuống đằng sau.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	Chuyến tàu điện ngầm tiếp theo 5 phút nữa đến.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	Chuyến tàu điện ngầm tiếp theo 10 phút nữa đến.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	Chuyến xe buýt tiếp theo 15 phút nữa đến.
Quan passa el darrer tren?	Khi nào chuyến tàu điện ngầm cuối cùng sẽ chạy?
Quan passa el darrer tramvia?	Khi nào chuyến tàu điện ngầm cuối cùng sẽ chạy?
Quan passa el darrer autobús?	Khi nào chuyến xe buýt cuối cùng sẽ chạy?
Que té bitllet?	Bạn có vé xe không?
Bitllet? – No, no en tinc.	Vé xe? – Không, tôi không có.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	Vây bạn phải trả tiền phạt.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?