català » vietnamita | 12 [dotze] | Les begudes

12 [Mười hai] Đồ uống

(Jo) bec te.	Tôi uống chè / trà.
(Jo) bec cafè.	Tôi uống cà phê.
(Jo) bec aigua mineral.	Tôi uống nước khoáng.
Que beus te de llimona?	Bạn uống chè / trà với chanh không?
Que beus cafè amb sucre?	Bạn có uống cà phê với đường không?
Que beus aigua amb gel?	Bạn có uống nước với đá không?
Hi ha una festa aquí.	Ở đây có buổi tiệc.
La gent beu xampany.	Mọi người uống rượu sâm banh.
La gent beu vi i cervesa.	Mọi người uống rượu vang và bia.
Que beus alcohol?	Bạn có uống rượu cồn không?
Que beus whisky?	Bạn có uống rượu uýt-ky không?
Que beus Coca-Cola amb rom?	Bạn có uống cô la với rượu rum không?
No m’agrada el xampany.	Tôi không thích rượu sâm banh.
No m’agrada el vi.	Tôi không thích rượu vang.
No m’agrada la cervesa.	Tôi không thích bia.
Al nadó li agrada la llet.	Em bé thích sữa.
Al nen / A la nena li agrada el cacau i el suc de poma.	Đứa trẻ thích cacao và nước táo.
A les dones els agrada el suc de taronja i el suc d’aranja.	Bà ấy thích nước cam và nước bưởi.

Les dones parlen de forma diferent als homes

Tothom sap que dones i homes són diferents. Però sabies que també parlen diferent? Així ho han reflectit múltiples estudis. Les dones utilitzen altres patrons discursius. Freqüentment s'expressen de forma més indirecta i reservada. Els homes, en canvi, normalment parlen amb un llenguatge clar i directe. Però també els temes sobre els quals conversen són diferents. Els homes parlen majoritàriament sobre les notícies, l'economia i l'esport. Les dones s'inclinen pels temes socials com la família i la salut. Als homes els agrada parlar de fets. Les dones prefereixen parlar de persones. Es notori que les dones es decanten per una llengua ‘feble’. Això vol dir que s'expressen amb més cura i cortesia. Les dones també fan més preguntes. Probablement busquen garantir així l'harmonia i evitar els conflictes. A més, les dones tenen un vocabulari més ampli a l'hora de parlar de sentiments. Per als homes la conversa és sovint un tipus de competició. El seu llenguatge és clarament més provocador i agressiu. I els homes utilitzen diàriament moltes menys paraules que les dones. Molts investigadors asseguren que això és degut a la composició del cervell. Perquè el cervell d'homes i dones és diferent. És a dir, els seus centres de parla estan estructurats de manera diferent. Però és probable que hi hagi altres factors que determinen igualment el nostre llenguatge. La ciència no ha investigat aquesta àrea durant molt de temps. I malgrat el que s'ha dit, homes i dones no parlen idiomes completament diferents. Per tant no hi hauria d'haver malentesos. Hi ha moltes estratègies que garanteixen una comunicació exitosa. El més senzill és: escoltar amb més atenció!