català » turc | 95 [noranta-cinc] | Conjuncions 2

95 [doksan beş] Bağlaçlar 2

Des de quan ja no treballa?	Kendisi (kadın) ne zamandan beri çalışmıyor?
Des del seu casament?	Evlendiğinden beri mi?
Sí, ella no treballa des que es va casar.	Evet, kendisi (kadın) evlendiğinden beri artık çalışmıyor.
Des que es va casar, ella ja no treballa.	Evlendiğinden beri kendisi (kadın) artık çalışmıyor.
D’ençà que es coneixen són feliços.	Birbirlerini tanıdıklarından beri mutlular.
Des que tenen nens, surten poc.	Çocukları olduğundan beri seyrek dışarı çıkıyorlar.
Quan truca per telèfon (ella)?	Ne zaman telefon ediyor (kadın)?
Durant el trajecte?	Yolculuk sırasında mı?
Sí, tot conduint.	Evet, arabayı kullanırken.
Truca per telèfon mentre condueix.	O, (kadın), araba kullanırken telefon ediyor.
Mira la televisió mentre planxa.	O, (kadın), ütü yaparken televizyon seyrediyor.
Escolta la música mentre fa els deures.	O, (kadın), ödevlerini yaparken müzik dinliyor.
No veig res quan no tinc les ulleres.	Gözlüğüm olmadan bir şey göremiyorum.
No entenc res quan la música està tan forta.	Müzik bu kadar sesli olunca, bir şey anlamıyorum.
No sento res quan tinc un refredat.	Nezle olduğum zaman koku almıyorum.
Agafarem un taxi si plou.	Yağmur yağarsa taksiye bineriz.
Recorrerem el món si guanyem la loteria.	Lotoda kazanırsak bütün dünyayı dolaşırız.
Comencarem el menjar si no arriba aviat.	Yakında gelmezse yemeğe başlarız.

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...