català » turc | 5 [cinc] | Països i llengües

5 [beş] Ülkeler ve diller

John és de Londres.	John Londralıdır.
Londres és a la Gran Bretanya.	Londra Büyük Britanya’dadır.
Ell parla anglès.	O (erkek için) İngilizce konuşuyor.
La Maria és de Madrid.	Maria Madridlidir.
Madrid es troba a Espanya.	Madrid İspanya’dadır.
Ella parla espanyol.	O (kadın) İspanyolca konuşuyor.
Peter i Martha són de Berlín.	Peter ve Martha Berlinlidir.
Berlín es troba a Alemanya.	Berlin Almanya’dadır.
Tots dos parleu alemany?	Siz ikiniz de Almanca konuşuyor musunuz?
Londres és una capital.	Londra bir başkenttir.
Madrid i Berlín també són capitals.	Madrid ve Berlin de başkentlerdir.
Les capitals són grans i sorolloses.	Başkentler büyük ve gürültülüdür.
França es troba a Europa.	Fransa Avrupa’dadır.
Egipte es troba a l’Àfrica.	Mısır Afrika’dadır.
El Japó es troba a l’Àsia.	Japonya Asya’dadır.
El Canadà es troba a l’Amèrica del Nord.	Kanada Kuzey Amerika’dadır.
El Panamà es troba a l’Amèrica Central.	Panama Orta Amerika’dadır.
El Brasil es troba a l’Amèrica del Sud.	Brezilya Güney Amerika’dadır.

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !