català » serbi | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [педесет и два] У робној кући

52 [pedeset i dva] U robnoj kući

Anem als grans magatzems?	Идемо ли у једну робну кућу?; Idemo li u jednu robnu kuću?
Tinc alguns encàrrecs.	Ја морам обавити куповину.; Ja moram obaviti kupovinu.
Vull comprar moltes coses.	Хоћу пуно тога да купим.; Hoću puno toga da kupim.
On són els articles d’oficina?	Где су канцеларијски артикли?; Gde su kancelarijski artikli?
Necessito sobres i paper de cartes.	Требам коверте и папир за писма.; Trebam koverte i papir za pisma.
Necessito llapis i marcadors.	Требам хемијске оловке и фломастере.; Trebam hemijske olovke i flomastere.
On són els mobles?	Где је намештај?; Gde je nameštaj?
Necessito un armari i una calaixera.	Требам ормар и комоду.; Trebam ormar i komodu.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Требам писаћи сто и регал.; Trebam pisaći sto i regal.
On són les joguines?	Где су играчке?; Gde su igračke?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Требам лутку и медведића.; Trebam lutku i medvedića.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Требам фудбалску лопту и шах.; Trebam fudbalsku loptu i šah.
On són les eines?	Где је алат?; Gde je alat?
Necessito un martell i unes alicates.	Trebam čekić i kliješta.; Trebam čekić i kliješta.
Necessito un trepant i un tornavís.	Trebam bušilicu i odvijač.; Trebam bušilicu i odvijač.
On són les joies?	Где је накит?; Gde je nakit?
Necessito una cadena i una polsera.	Требам огрлицу и наруквицу.; Trebam ogrlicu i narukvicu.
Necessito un anell i arracades.	Требам прстен и наушнице.; Trebam prsten i naušnice.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...