català » romanès | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [nouăzeci şi unu] Propoziţii secundare cu că 1

El temps probablement serà millor demà.	Vremea va fi probabil mâine mai bună.
Com ho sap?	De unde ştiţi asta?
Espero que serà millor.	Sper că va fi mai bine.
Segur que vindrà (ell).	Vine sigur.
És segur?	Este sigur?
Sé que vindrà.	Ştiu că vine.
Segur que trucarà.	Sigur sună.
De debò?	Adevărat?
Crec que trucarà.	Cred că el sună.
El vi probablement és vell.	Vinul este cu siguranţă vechi.
N’està segur?	Ştiţi asta exact?
Suposo que és vell.	Bănuiesc că este vechi.
El nostre cap és ben plantat.	Şeful nostru arată bine.
Vol dir?	Credeţi?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Cred că arată chiar foarte bine.
El cap segur que té una xicota.	Şeful are precis o prietenă.
Ho creu de debò?	Credeţi cu adevărat?
És ben possible que tingui una xicota.	Este foarte posibil să aibă o prietenă.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...