català » noruec | 93 [noranta-tres] | Subordinades amb si

93 [nittitre] Bisetninger med om

No sé si m’estima.	Jeg vet ikke om han elsker meg.
No sé si tornarà.	Jeg vet ikke om han kommer tilbake.
No sé si em trucarà.	Jeg vet ikke om han vil ringe meg.
Si m’estima? No ho sé.	Om han elsker meg?
Si tornarà? No ho sé.	Om han kommer tilbake?
Si em trucarà? No ho sé.	Om han vil ringe meg?
Em pregunto si pensa en mi.	Jeg lurer på om han tenker på meg.
Em pregunto si en té una altra.	Jeg lurer på om han har ei annen.
Em pregunto si menteix.	Jeg lurer på om han lyver.
No sé si pensa en mi.	Om han tenker på meg?
No sé si en té una altra.	Om han har en annen?
No sé si diu la veritat.	Om han snakker sant?
Dubto que realment li agradi.	Jeg er i tvil på om han virkelig liker meg.
Dubto que m’escrigui.	Jeg er i tvil på om han vil skrive til meg.
Dubto que es casi amb mi.	Jeg er i tvil på om han vil gifte seg med meg.
Si li agrado? No ho sé.	Om han virkelig liker meg?
Si m’escriurà? No ho sé.	Om han vil skrive til meg?
Si es casarà amb mi? No ho sé.	Om han vil gifte seg med meg?

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!