català » indonesi | 53 [cinquanta-tres] | Els magatzems

53 [lima puluh tiga] Toko

Busquem una botiga d’esports.	Kami mencari sebuah toko peralatan olahraga.
Busquem una carnisseria.	Kami mencari sebuah toko daging.
Busquem una farmàcia.	Kami mencari sebuah apotik.
És que voldríem comprar una pilota de futbol.	Kami ingin membeli sebuah bola sepak.
És que voldríem comprar salami.	Kami ingin membeli salami.
És que voldríem comprar medicaments.	Kami ingin membeli obat-obatan.
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol.	Kami mencari toko peralatan olahraga untuk membeli bola sepak.
Busquem una carnisseria per comprar salami.	Kami mencari toko daging untuk membeli salami.
Busquem una farmàcia per comprar medicaments.	Kami mencari apotik untuk membeli obat-obatan.
Busco un joier.	Saya mencari toko perhiasan.
Busco una botiga de fotografia.	Saya mencari toko peralatan foto.
Busco una pastisseria.	Saya mencari sebuah toko kue.
És que tinc la intenció de comprar un anell.	Saya berencana membeli sebuah cincin.
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos.	Saya berencana membeli sebuah film.
És que tinc la intenció de comprar un pastís.	Saya berencana membeli kue tar.
Busco un joier per comprar un anell.	Saya mencari sebuah toko perhiasan untuk membeli sebuah cincin.
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos.	Saya mencari sebuah toko peralatan foto untuk membeli sebuah film.
Busco una pastisseria per comprar un pastís.	Saya mencari sebuah toko kue untuk membeli kue tar.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?