català » indonesi | 49 [quaranta-nou] | L’esport

49 [empat puluh sembilan] Olahraga

Practiques cap esport?	Kamu berolahraga?
Sí, em cal moure.	Ya, saya harus bergerak.
Vaig al centre esportiu.	Saya anggota perkumpulan olahraga.
Juguem a futbol.	Kami bermain sepak bola.
A vegades nedem.	Kadang-kadang kami berenang.
O fem moto.	Atau kami bersepeda.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol.	Di kota kami ada stadion sepak bola.
També hi ha una piscina amb sauna.	Juga ada kolam renang dengan sauna.
I hi ha un camp de golf.	Dan ada lapangan golf.
Què hi ha a la televisió?	Ada apa di televisi?
Hi ha un partit de futbol.	Sedang ada pertandingan sepak bola.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès.	Kesebelasan Jerman bermain melawan Inggris.
Qui guanya?	Siapa yang menang?
No en tinc ni idea.	Saya tidak tahu.
De moment, és un empat.	Sampai saat ini masih seri.
L’àrbitre és de Bèlgica.	Wasitnya berasal dari Belgia.
Ara hi ha un penal.	Sekarang ada tendangan penalti.
Gol! U a zero!	Gol! Satu-kosong!

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...