català » indonesi | 40 [quaranta] | Demanar el camí

40 [empat puluh] Menanyakan arah

Perdoni!	Permisi!
Que em podria ajudar?	Dapatkah Anda membantu saya?
On hi ha un bon restaurant per aquí?	Di manakah restoran yang bagus?
Giri a l’esquerra a la cantonada.	Di pojok, Anda belok ke kiri.
Després continui una mica recte.	Anda jalan lagi lurus ke sana.
Després vagi cent metres a la dreta.	Anda jalan lagi seratus meter lalu ke kanan.
També pot agafar l’autobús.	Anda juga dapat naik bus.
També pot prendre el tramvia.	Anda juga dapat naik trem.
També em pot seguir en cotxe.	Anda juga dapat mengikuti saya dari belakang.
Com vaig a l’estadi de futbol?	Bagaimana cara saya ke stadion sepak bola?
Travessi el pont!	Seberangi jembatan!
Passi pel túnel!	Lewati terowongan!
Vagi fins al tercer semàfor.	Pergi sampai lampu merah ketiga.
Després prengui el primer carrer a la dreta.	Di percabangan jalan, Anda belok ke kanan.
Continui tot dret en el pròxim encreuament.	Di persimpangan selanjutnya, Anda jalan lurus saja.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport?	Permisi, bagaimana cara saya ke bandara?
El millor és agafar el metro.	Cara terbaik yaitu dengan naik kereta bawah tanah.
Continui fins a l’última estació.	Terus saja sampai stasiun terakhir.

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.