català » indonesi | 21 [vint-i-u] | Conversa 2

21 [dua puluh satu] Percakapan Kecil 2

D’on és vostè?	Dari mana asal Anda?
De Basilea.	Dari Basel.
Basilea és a Suïssa.	Basel terletak di Swiss.
Li presento el senyor Müller.	Bolehkah saya memperkenalkan Anda dengan Bapak Müller?
És estranger.	Dia orang asing.
Parla diverses llengües.	Dia berbicara beberapa bahasa.
És la primera vegada que és aquí vostè?	Apakah ini pertama kalinya Anda kemari?
No, ja hi vaig ser l’any passat.	Tidak, saya pernah kemari tahun kemarin.
Però només per una setmana.	Tapi hanya satu minggu.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat?	Apakah Anda suka di sini?
Molt. La gent és molt amable.	Sangat suka. Orang-orangnya ramah.
I també m’agrada el paisatge.	Saya juga suka pemandangannya.
Quina és la seva professió?	Apa pekerjaan Anda?
Sóc traductor.	Saya penerjemah.
Tradueixo llibres.	Saya menerjemahkan buku-buku.
Està sol aquí?	Anda kemari sendiri saja?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí.	Tidak, istri / suami saya juga ada di sini.
I allà són els meus dos fills.	Di sana itu kedua anak kami.

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!