català » finès | 68 [seixanta-vuit] | gran - petit

68 [kuusikymmentäkahdeksan] iso – pieni

gran i petit	iso ja pieni
L’elefant és gran.	Elefantti on iso.
El ratolí és petit.	Hiiri on pieni.
fosc i clar	pimeä ja valoisa
La nit és fosca.	Yö on pimeä.
El dia és clar.	Päivä on valoisa.
vell i jove	vanha ja nuori
El nostre avi és molt vell.	Isoisämme on hyvin vanha.
Fa 70 anys encara era jove.	70 vuotta sitten hän oli vielä nuori.
bell i lleig	kaunis ja ruma
La papallona és bonica.	Perhonen on kaunis.
L’aranya és lletja.	Hämähäkki on ruma.
gras i prim	lihava ja laiha
Una dona de cent quilos és grassa.	Nainen, joka painaa 100 kiloa, on lihava.
Un home de cinquanta quilos és prim.	Mies, joka painaa 50 kiloa, on laiha.
car i barat	kallis ja halpa
El cotxe és car.	Auto on kallis.
El diari és barat.	Sanomalehti on halpa.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...