català » finès | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [viisikymmentäyhdeksän] Postitoimistossa

On és l’oficina de correus més propera?	Missä on lähin postitoimisto?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Onko pitkä matka lähimmälle postitoimistolle?
On és la bústia més pròxima?	Missä on lähin postilaatikko?
Necessito alguns segells.	Minä tarvitsen pari postimerkkiä.
Per a una postal i una carta.	Yhden kortille sekä toisen kirjeelle.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Kuinka kallis postimaksu Amerikkaan on?
Quant pesa el paquet?	Kuinka painava paketti on?
Que el puc enviar per via aèria?	Voinko lähettää sen ilmateitse?
Quant de temps triga fins que arriba?	Kuinka pitkään kestää kunnes se on perillä?
On puc trucar?	Mistä voin soittaa puhelun?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Missä on lähin puhelinkoppi?
Que té una targeta de telèfon?	Onko teillä puhelinkortteja?
Que té una guia telefònica?	Onko teillä puhelinluetteloa?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Tiedättekö Itävallan suuntanumeron?
Un moment, vaig a veure.	Odottakaa hetki niin otan siitä selvää.
La línia està sempre ocupada.	Linja on aina varattu.
Quin número ha marcat vostè?	Minkä numeron valitsitte?
Primer ha de marcar el zero!	Teidän pitää ensin valita nolla!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...