català » finès | 57 [cinquanta-set] | A cal metge

57 [viisikymmentäseitsemän] Lääkärillä

Tinc una cita amb el metge.	Minulla on aika lääkärille.
Tinc una cita a les deu en punt.	Aikani on kymmeneltä.
Com es diu vostè?	Mikä on nimenne?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera.	Käykää istumaan odotushuoneeseen.
El metge ja arriba.	Lääkäri tulee kohta.
On està assegurat (-ada)?	Missä olette vakuutettu?
En què li puc ajudar?	Miten voin palvella teitä?
Que li fa mal alguna cosa?	Onko teillä kipuja?
On li fa mal?	Mihin teitä koskee?
Encara em fa mal l’esquena.	Minulla on aina selkäkipuja.
Tinc sovint mals de cap.	Minulla on usein päänsärkyä.
A vegades em fa mal la panxa.	Minulla on joskus vatsakipuja.
Tregui’s la part de dalt, si us plau!	Riisukaa ylävartalonne paljaaksi.
Si us plau, estiri’s a la llitera!	Menkää makaamaan paarille.
La tensió és normal.	Verenpaine on kunnossa.
Ara li posaré una injecció.	Annan teille ruiskun.
Li prescric unes pastilles.	Annan teille tabletteja.
Li dono una recepta per a la farmàcia.	Annan teille reseptin apteekkia varten.

Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!