català » finès | 43 [quaranta-tres] | Al zoo

43 [neljäkymmentäkolme] Eläintarhassa

El zoològic és allà.	Tuolla on eläintarha.
Les girafes són allà.	Tuolla ovat kirahvit.
On són els óssos?	Missä karhut ovat?
On són els elefants?	Missä elefantit ovat?
On són les serps?	Missä käärmeet ovat?
On són els lleons?	Missä leijonat ovat?
Tinc una càmera de fotos.	Minulla on kamera.
També tinc una càmera de vídeo.	Minulla on myös videokamera.
On puc trobar piles?	Missä patterit ovat?
On són els pingüins?	Missä pingviinit ovat?
On són els cangurs?	Missä kengurut ovat?
On es troben els rinoceronts?	Missä sarvikuonot ovat?
On són els lavabos?	Missä on vessa?
Hi ha un cafè allà.	Tuolla on kahvila.
Hi ha un restaurant allà.	Tuolla on ravintola.
On són els camells?	Missä kamelit ovat?
On són els goril•les i les zebres?	Missä gorillat ja seeprat ovat?
On són els tigres i els cocodrils?	Missä tiikerit ja krokotiilit ovat?

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...