català » estonià | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [üheksakümmend üks] Kõrvallaused sõnaga et 1

El temps probablement serà millor demà.	Ilm läheb võib-olla homme paremaks.
Com ho sap?	Kust te teate seda?
Espero que serà millor.	Ma loodan, et see läheb paremaks.
Segur que vindrà (ell).	Ta tuleb päris kindlalt.
És segur?	On see kindel?
Sé que vindrà.	Ma tean, et ta tuleb.
Segur que trucarà.	Ta helistab kindlasti.
De debò?	Tõesti?
Crec que trucarà.	Ma arvan, et ta helistab.
El vi probablement és vell.	See vein on kindlasti vana.
N’està segur?	Teate te seda kindlalt?
Suposo que és vell.	Ma pakun, et see on vana.
El nostre cap és ben plantat.	Meie ülemus näeb hea välja.
Vol dir?	Arvate?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Ma arvan, et ta näeb lausa väga hea välja.
El cap segur que té una xicota.	Ülemusel on kindlasti tüdruksõber.
Ho creu de debò?	Arvate tõesti?
És ben possible que tingui una xicota.	See on päris tõenäoline, et tal on tüdruksõber.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...