català » estonià | 64 [seixanta-quatre] | Negació 1

64 [kuuskümmend neli] Eitamine 1

No entenc la paraula.	Ma ei saa sellest sõnast aru.
No entenc la frase.	Ma ei saa sellest lausest aru.
No entenc el significat.	Ma ei saa selle tähendusest aru.
el mestre	õpetaja
Entén el mestre?	Saate te õpetajast aru?
Sí, l’entenc bé.	Jah, ma saan temast hästi aru.
la mestra	õpetajanna
Entén la mestra?	Saate te õpetajannast aru?
Sí, l’entenc bé.	Jah, ma saan temast hästi aru.
la gent	inimesed
Entén la gent?	Saate te neist inimestest aru?
No, no l’entenc gaire bé.	Ei, ma ei saa neist eriti aru.
la xicota	tüdruksõber
Té xicota vostè?	Kas teil on tüdruksõber?
Sí, en tinc.	Jah, mul on.
la filla	tütar
Té una filla vostè?	Kas teil on tütar?
No, no en tinc.	Ei, mul ei ole.

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!