català » estonià | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [viiskümmend kaheksa] Kehaosad

Dibuixo un home.	Ma joonistan meest.
Primer el cap.	Esiteks pea.
L’home porta un barret.	Mees kannab mütsi.
Els cabells no es veuen.	Juukseid ei ole näha.
Les orelles tampoc es veuen.	Kõrvu ei ole samuti näha.
L’esquena tampoc es veu.	Selga ei ole ka näha.
Dibuixo els ulls i la boca.	Ma joonistan silmad ja suu.
L’home balla i riu.	Mees tantsib ja naerab.
L’home té un nas llarg.	Mehel on pikk nina.
(Ell) porta un bastó a les mans.	Ta kannab keppi käes.
També porta una bufanda al voltant del coll.	Ta kannab ka salli ümber kaela.
És l’hivern i fa fred.	On talv ja külm.
Els braços són musculats.	Käed on tugevad.
Les cames són musculoses.	Jalad on samuti tugevad.
L’home és de neu.	See mees on lumest.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	Ta ei kanna pükse ega mantlit.
Però l’home no té fred.	Kuid see mees ei külmeta.
És un ninot de neu.	Ta on lumemees.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...