català » estonià | 57 [cinquanta-set] | A cal metge

57 [viiskümmend seitse] Arsti juures

Tinc una cita amb el metge.	Mul on aeg arsti juures.
Tinc una cita a les deu en punt.	Mu aeg on kella kümneks.
Com es diu vostè?	Kuidas on teie nimi?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera.	Palun võtke ootetoas istet.
El metge ja arriba.	Arst tuleb kohe.
On està assegurat (-ada)?	Kus te kindlustatud olete?
En què li puc ajudar?	Mis saan ma teie heaks teha?
Que li fa mal alguna cosa?	On teil valud?
On li fa mal?	Kus teil valutab?
Encara em fa mal l’esquena.	Mul on pidevalt seljavalud.
Tinc sovint mals de cap.	Mul on tihti peavalud.
A vegades em fa mal la panxa.	Mul on mõnikord kõhuvalud.
Tregui’s la part de dalt, si us plau!	Võtke palun ülakeha paljaks!
Si us plau, estiri’s a la llitera!	Heitke palun voodile!
La tensió és normal.	Vererõhk on korras.
Ara li posaré una injecció.	Ma teen teile süsti.
Li prescric unes pastilles.	Ma annan teile tablette.
Li dono una recepta per a la farmàcia.	Ma annan teile apteegi jaoks retsepti.

Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!