català » esperanto | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [kvindek naŭ] En la poŝtoficejo

On és l’oficina de correus més propera?	Kie estas la plej proksima poŝtoficejo?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Ĉu malproksimas la poŝtoficejo de ĉi-tie?
On és la bústia més pròxima?	Kie estas la plej proksima leterkesto?
Necessito alguns segells.	Mi bezonas kelkajn poŝtmarkojn.
Per a una postal i una carta.	Por poŝtkarto kaj letero.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Kiom kostas la afranko al Usono?
Quant pesa el paquet?	Kiom pezas la pakaĵo?
Que el puc enviar per via aèria?	Ĉu mi povas sendi ĝin aerpoŝte?
Quant de temps triga fins que arriba?	Kiom da tempo bezonatas por ĝia alveno?
On puc trucar?	Kie mi povas telefoni?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Kie estas la plej proksima telefonbudo?
Que té una targeta de telèfon?	Ĉu vi havas telefonkartojn?
Que té una guia telefònica?	Ĉu vi havas telefonlibron?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Ĉu vi konas la telefonkodon de Aŭstrujo?
Un moment, vaig a veure.	Momenton, mi tuj serĉos.
La línia està sempre ocupada.	La lineo estas okupata.
Quin número ha marcat vostè?	Kiun numeron vi elektis?
Primer ha de marcar el zero!	Vi devas unue elekti nulon!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...