català » esperanto | 60 [seixanta] | Al banc

60 [sesdek] En la banko

Voldria obrir un compte.	Mi ŝatus malfermi konton.
Aquest és el meu passaport.	Jen mia pasporto.
I aquesta és la meva adreça.	Kaj jen mia adreso.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Mi ŝatus deponi monon sur mian konton.
Voldria treure diners del meu compte.	Mi ŝatus maldeponi monon el mia konto.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Mi ŝatus ricevi mian konteltiron.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Mi ŝatus enkasigi vojaĝistan ĉekon.
Quant és la comissió?	Kiom altas la makleraĵo?
On haig de signar?	Kie mi subskribu?
Espero una transferència d’Alemanya.	Mi atendas ĝiron el Germanujo.
Aquest és el meu número de compte.	Jen mia kontonumero.
Han arribat els diners?	Ĉu la mono alvenis?
Voldria canviar aquests diners.	Mi ŝatus ŝanĝi tiun sumon.
Necessito dòlars americans.	Mi bezonas usonajn dolarojn.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Bonvolu doni al mi etvalorajn biletojn.
Que hi ha un caixer automàtic?	Ĉu estas bankaŭtomato ĉi-tie?
Quants diners puc treure?	Kiom da mono eblas eltiri?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	Kiuj kreditkartoj uzeblas?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!