català » esperanto | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [kvindek ok] Korpopartoj

Dibuixo un home.	Mi desegnas viron.
Primer el cap.	Unue la kapon.
L’home porta un barret.	La viro surhavas ĉapelon.
Els cabells no es veuen.	La haroj ne videblas.
Les orelles tampoc es veuen.	Ankaŭ la oreloj ne videblas.
L’esquena tampoc es veu.	Ankaŭ la dorso ne videblas.
Dibuixo els ulls i la boca.	Mi desegnas la okulojn kaj la buŝon.
L’home balla i riu.	La viro dancas kaj ridas.
L’home té un nas llarg.	La viro havas longan nazon.
(Ell) porta un bastó a les mans.	Li portas lambastonon en siaj manoj.
També porta una bufanda al voltant del coll.	Li surhavas ankaŭ koltukon ĉirkaŭ sia kolo.
És l’hivern i fa fred.	Vintras kaj malvarmas.
Els braços són musculats.	La brakoj estas muskolaj.
Les cames són musculoses.	La gamboj ankaŭ estas muskolaj.
L’home és de neu.	La viro estas el neĝo.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	Li surhavas nek pantalonon nek mantelon.
Però l’home no té fred.	Sed la viro ne frostiĝas.
És un ninot de neu.	Li estas neĝhomo.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...