català » búlgar | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [седемдесет и едно] искам, желая нещо

71 [sedemdeset i yedno] iskam, zhelaya neshcho

Què voleu?	Какво искате?; Kakvo iskate?
Voleu jugar a futbol?	Искате ли да играете футбол?; Iskate li da igraete futbol?
Voleu visitar uns amics?	Искате ли да посетите приятелите си?; Iskate li da posetite priyatelite si?
voler	Искам; Iskam
No vull arribar tard.	Не искам да закъснявам.; Ne iskam da zakysnyavam.
No hi vull anar.	Не искам да ходя там.; Ne iskam da khodya tam.
Vull anar a casa.	Искам да си отида у дома.; Iskam da si otida u doma.
Vull quedar-me a casa.	Искам да остана у дома.; Iskam da ostana u doma.
Vull estar sol / -a.	Искам да съм сам / сама.; Iskam da sym sam / sama.
Vols quedar-te aquí?	Искаш ли да останеш тук?; Iskash li da ostanesh tuk?
Vols menjar aquí?	Искаш ли да се храниш тук?; Iskash li da se khranish tuk?
Vols dormir aquí?	Искаш ли да спиш тук?; Iskash li da spish tuk?
Vol marxar demà?	Утре ли искате да заминете?; Utre li iskate da zaminete?
Vol quedar-se fins a demà?	До утре ли желаете да останете?; Do utre li zhelaete da ostanete?
Vol pagar el compte demà?	Утре ли желаете да платите сметката?; Utre li zhelaete da platite smetkata?
Voleu anar a la discoteca?	На дискотека ли искате да отидете?; Na diskoteka li iskate da otidete?
Voleu anar al cinema?	На кино ли искате да отидете?; Na kino li iskate da otidete?
Vols anar a la cafeteria?	В кафенето ли искате да отидете?; V kafeneto li iskate da otidete?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!