català » búlgar | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [седемдесет] желая, бих желал, искам, бих искал нещо

70 [sedemdeset] zhelaya, bikh zhelal, iskam, bikh iskal neshcho

Que li agradaria fumar a vostè?	Искате ли да пушите?; Iskate li da pushite?
Que li agradaria ballar a vostè?	Искате ли да танцувате?; Iskate li da tantsuvate?
Que li agradaria passejar a vostè?	Искате ли да се разходите?; Iskate li da se razkhodite?
M’agradaria fumar.	Искам да пуша.; Iskam da pusha.
Voldries un cigarret?	Искате ли цигара?; Iskate li tsigara?
(Ell) voldria foc.	Той иска огънче.; Toy iska ogynche.
M’agradaria beure alguna cosa.	Искам да пия нещо.; Iskam da piya neshcho.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Искам да ям нещо.; Iskam da yam neshcho.
M’agradaria descansar una mica.	Искам да си отдъхна малко.; Iskam da si otdykhna malko.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Бих искал / искала да Ви попитам нещо.; Bikh iskal / iskala da Vi popitam neshcho.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Бих искал / искала да Ви помоля за нещо.; Bikh iskal / iskala da Vi pomolya za neshcho.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Бих искал / искала да Ви поканя на нещо.; Bikh iskal / iskala da Vi pokanya na neshcho.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Какво обичате / желаете, моля?; Kakvo obichate / zhelaete, molya?
Voldria un cafè?	Желаете ли кафе?; Zhelaete li kafe?
O preferiria un te?	Или предпочитате чай?; Ili predpochitate chay?
Ens agradaria anar a casa.	Ние искаме да се приберем вкъщи.; Nie iskame da se priberem vkyshchi.
Voleu un taxi?	Желаете ли такси?; Zhelaete li taksi?
Voldrien trucar per telèfon.	Те искат да се обадят по телефона.; Te iskat da se obadyat po telefona.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...