28 [vint-i-vuit] |
A l'hotel – Reclamacions
|
![]() |
28 [тIокIырэ ирэ] |
||
ХьакIэщым – Тхьаусыхэ
|
La dutxa no funciona.
|
Душым Iоф ышIэрэп.
Dushym Iof yshIjerjep.
|
||
No hi ha aigua calenta.
|
Псы фабэ щыIэп.
Psy fabje shhyIjep.
|
||
Ho podeu reparar?
|
Мыр бгъэцэкIэжьын плъэкIыщтба?
Myr bgjecjekIjezh'yn pljekIyshhtba?
| ||
No hi ha telèfon a l’habitació.
|
Унэм телефон итэп.
Unjem telefon itjep.
|
||
No hi ha televisió a l’habitació.
|
Унэм телевизор итэп.
Unjem televizor itjep.
|
||
L'habitació no té balcó.
|
Унэм балкон иIэп.
Unjem balkon iIjep.
| ||
L’habitació és massa sorollosa.
|
Унэм щыбырысыр дэд.
Unjem shhybyrysyr djed.
|
||
L’habitació és massa petita.
|
Унэр цIыкIу дэд.
Unjer cIykIu djed.
|
||
L’habitació és massa fosca.
|
Унэр шIункIы дэд.
Unjer shIunkIy djed.
| ||
La calefacció no funciona.
|
ГъэфэбапIэм Iоф ышIэрэп.
GjefjebapIjem Iof yshIjerjep.
|
||
L'aire condicionat no funciona.
|
Жьыгъэкъабзэм Iоф ышIэрэп.
Zh'ygjekabzjem Iof yshIjerjep.
|
||
El televisor està espatllat.
|
Телевизорыр къутагъэ.
Televizoryr kutagje.
| ||
(Això) no m'agrada.
|
Ар сыгу рихьырэп.
Ar sygu rih'yrjep.
|
||
És massa car per a mi.
|
Ар сэркIэ лъэпIаIо.
Ar sjerkIje ljepIaIo.
|
||
Té alguna cosa més barata?
|
Нахь пыутэу зыгорэ шъуиIа?
Nah' pyutjeu zygorje shuiIa?
| ||
Hi ha un alberg de joventut al barri?
|
Мы Iэгъо-благъом ныбжьыкIэ псэупIэ щыIа?
My Ijego-blagom nybzh'ykIje psjeupIje shhyIa?
|
||
Hi ha una casa d'hostes al barri?
|
Мы Iэгъо-благъом зыгъэпсэфыпIэ щыIа?
My Ijego-blagom zygjepsjefypIje shhyIa?
|
||
Hi ha un restaurant per aquí?
|
Мы Iэгъо-благъом ресторан щыIа?
My Ijego-blagom restoran shhyIa?
| ||
Llengües positives, llengües negativesLes persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva! |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - circassià for beginners
|