català » ucraïnès | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [вісімнадцять] Прибирання в домі

18 [visimnadtsyatʹ] Prybyrannya v domi

Avui és dissabte.	Сьогодні субота.; Sʹohodni subota.
Avui tenim temps.	Сьогодні ми маємо час.; Sʹohodni my mayemo chas.
Avui netegem l’apartament.	Сьогодні ми прибираємо квартиру.; Sʹohodni my prybyrayemo kvartyru.
Jo netejo la cambra de bany.	Я прибираю ванну кімнату.; YA prybyrayu vannu kimnatu.
El meu marit renta el cotxe.	Мій чоловік миє автомобіль.; Miy̆ cholovik myye avtomobilʹ.
Els nens netegen les bicicletes.	Діти чистять велосипеди.; Dity chystyatʹ velosypedy.
L’àvia rega les flors.	Бабуся поливає квіти.; Babusya polyvaye kvity.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Діти прибирають дитячу кімнату.; Dity prybyrayutʹ dytyachu kimnatu.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Мій чоловік прибирає свій письмовий стіл.; Miy̆ cholovik prybyraye sviy̆ pysʹmovyy̆ stil.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Я кладу білизну в пральну машину.; YA kladu bilyznu v pralʹnu mashynu.
(Jo) estenc la roba.	Я вішаю білизну.; YA vishayu bilyznu.
(Jo) planxo la roba.	Я прасую білизну.; YA prasuyu bilyznu.
Les finestres estan brutes.	Вікна брудні.; Vikna brudni.
El terra està brut.	Підлога брудна.; Pidloha brudna.
La vaixella és bruta.	Посуд брудний.; Posud brudnyy̆.
Qui neteja les finestres?	Хто миє вікна?; Khto myye vikna?
Qui passa l’aspiradora?	Хто пилoсосить?; Khto pylososytʹ?
Qui renta la vaixella?	Хто миє посуд?; Khto myye posud?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!