català » rus | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [семьдесят] Изъявлять желание

70 [semʹdesyat] Izʺyavlyatʹ zhelaniye

Que li agradaria fumar a vostè?	Хотели бы Вы закурить?; Khoteli by Vy zakuritʹ?
Que li agradaria ballar a vostè?	Хотели бы Вы танцевать?; Khoteli by Vy tantsevatʹ?
Que li agradaria passejar a vostè?	Хотели бы Вы пойти гулять?; Khoteli by Vy poyti gulyatʹ?
M’agradaria fumar.	Я хотел бы / хотела бы закурить.; Ya khotel by / khotela by zakuritʹ.
Voldries un cigarret?	Не хотел бы / хотела бы ты сигарету?; Ne khotel by / khotela by ty sigaretu?
(Ell) voldria foc.	Он хотел бы прикурить.; On khotel by prikuritʹ.
M’agradaria beure alguna cosa.	Я хотел бы / хотела бы что-нибудь попить.; Ya khotel by / khotela by chto-nibudʹ popitʹ.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Я хотел бы / хотела бы что-нибудь поесть.; Ya khotel by / khotela by chto-nibudʹ poyestʹ.
M’agradaria descansar una mica.	Я хотел бы / хотела бы немного отдохнуть.; Ya khotel by / khotela by nemnogo otdokhnutʹ.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Я хотел бы / хотела бы Вас кое-что спросить.; Ya khotel by / khotela by Vas koye-chto sprositʹ.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Я хотел бы / хотела бы Вас о чем-то попросить.; Ya khotel by / khotela by Vas o chem-to poprositʹ.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Я хотел бы / хотела бы Вас куда-нибудь пригласить.; Ya khotel by / khotela by Vas kuda-nibudʹ priglasitʹ.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Что бы Вы хотели?; Chto by Vy khoteli?
Voldria un cafè?	Вы хотели бы кофе?; Vy khoteli by kofe?
O preferiria un te?	Или Вы хотели бы чай?; Ili Vy khoteli by chay?
Ens agradaria anar a casa.	Мы хотели бы поехать домой.; My khoteli by poyekhatʹ domoy.
Voleu un taxi?	Хотели бы вы такси?; Khoteli by vy taksi?
Voldrien trucar per telèfon.	Они хотели бы позвонить.; Oni khoteli by pozvonitʹ.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...