català » rus | 27 [vint-i-set] | A l’hotel – Arribada

27 [двадцать семь] В гостинице – Прибытие

27 [dvadtsatʹ semʹ] V gostinitse – Pribytiye

Que teniu una habitació lliure?	У Вас есть свободный номер?; U Vas yestʹ svobodnyy nomer?
He reservat una habitació.	Я забронировал / забронировала номер.; Ya zabroniroval / zabronirovala nomer.
El meu nom és Müller.	Моя фамилия Мюллер.; Moya familiya Myuller.
Necessito una habitació individual.	Мне нужен одноместный номер.; Mne nuzhen odnomestnyy nomer.
Necessito una habitació doble.	Мне нужен двухместный номер.; Mne nuzhen dvukhmestnyy nomer.
Quant costa l’habitació per nit?	Сколько стоит одна ночь в этом номере?; Skolʹko stoit odna nochʹ v etom nomere?
Voldria una habitació amb bany.	Я хотел бы / хотела бы номер с ванной.; Ya khotel by / khotela by nomer s vannoy.
Voldria una habitació amb dutxa.	Я хотел бы / хотела бы номер с душем.; Ya khotel by / khotela by nomer s dushem.
Puc veure l’habitació?	Можно мне посмотреть номер?; Mozhno mne posmotretʹ nomer?
Que hi ha garatge aquí?	Здесь есть гараж?; Zdesʹ yestʹ garazh?
Hi ha caixa forta aquí?	Здесь есть сейф?; Zdesʹ yestʹ seyf?
Que teniu fax?	Здесь есть факс?; Zdesʹ yestʹ faks?
Va bé, em quedo l’habitació.	Хорошо, я беру этот номер.; Khorosho, ya beru etot nomer.
Aquí té les claus.	Вот ключи.; Vot klyuchi.
Aquest és el meu equipatge.	Вот мой багаж.; Vot moy bagazh.
A quina hora se serveix l’esmorzar?	В каком часу подают завтрак?; V kakom chasu podayut zavtrak?
A quina hora se serveix el dinar?	В каком часу подают обед?; V kakom chasu podayut obed?
A quina hora se serveix el sopar?	В каком часу подают ужин?; V kakom chasu podayut uzhin?

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...