català » rus | 16 [setze] | Les estacions i el temps

16 [шестнадцать] Времена года и погода

16 [shestnadtsatʹ] Vremena goda i pogoda

Aquestes són les estacions de l’any:	Это времена года: Eto vremena goda:
La primavera, l’estiu,	Весна, лето,; Vesna, leto,
la tardor i l’hivern.	осень и зима.; osenʹ i zima.
L’estiu és calorós.	Летом жарко.; Letom zharko.
A l’estiu, fa sol.	Летом светит солнце.; Letom svetit solntse.
A l’estiu, ens agrada passejar.	Летом мы любим ходить гулять.; Letom my lyubim khoditʹ gulyatʹ.
L’hivern és fred.	Зимой холодно.; Zimoy kholodno.
A l’hivern neva o plou.	Зимой идёт снег или дождь.; Zimoy idët sneg ili dozhdʹ.
A l’hivern, ens encanta estar a casa.	Зимой мы любим быть дома.; Zimoy my lyubim bytʹ doma.
Fa fred.	Холодно.; Kholodno.
Plou.	Идёт дождь.; Idët dozhdʹ.
Fa vent.	Ветрено.; Vetreno.
Fa calor.	Тепло.; Teplo.
Fa sol.	Солнечно.; Solnechno.
Fa un bon dia.	Ясно.; Yasno.
Quin temps fa avui?	Какая сегодня погода?; Kakaya segodnya pogoda?
Avui fa fred.	Сегодня холодно.; Segodnya kholodno.
Avui fa calor.	Сегодня тепло.; Segodnya teplo.

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !