català » portuguès PT | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [cinquenta e dois] No hipermercado

Anem als grans magatzems?	Vamos a um hipermercado?
Tinc alguns encàrrecs.	Eu tenho de fazer compras.
Vull comprar moltes coses.	Eu quero comprar muitas coisas.
On són els articles d’oficina?	Onde é que estão os artigos de escritório?
Necessito sobres i paper de cartes.	Eu preciso de envelopes e papel de carta.
Necessito llapis i marcadors.	Eu preciso de canetas e de canetas de feltro.
On són els mobles?	Onde é que estão os móveis?
Necessito un armari i una calaixera.	Eu preciso de um armário e de uma cómoda.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Eu preciso de uma secretária e de uma estante.
On són les joguines?	Onde é que estão os brinquedos?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Eu preciso de uma boneca e de um urso de peluche.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Eu preciso de uma bola e de um jogo de xadrez.
On són les eines?	Onde é que estão as ferramentas?
Necessito un martell i unes alicates.	Eu preciso de um martelo e de um alicate.
Necessito un trepant i un tornavís.	Eu preciso de uma broca e de uma chave de fendas.
On són les joies?	Onde é que está a bijuteria?
Necessito una cadena i una polsera.	Eu preciso de um colar e de uma pulseira.
Necessito un anell i arracades.	Eu preciso de um anel e de uns brincos.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...