català » portuguès PT | 44 [quaranta-quatre] | Vida nocturna

44 [quarenta e quatro] Sair à noite

On hi ha una discoteca per aquí?	Há aqui uma discoteca?
On hi ha un club nocturn per aquí?	Há aqui um clube nocturno?
Que hi ha cap bar per aquí?	Há aqui um bar?
Què hi ha aquesta nit al teatre?	O que há hoje à noite no teatro?
Què fan aquesta nit al cinema?	O que há hoje à noite no cinema?
Què hi ha aquesta nit a la televisió?	O que há hoje à noite na televisão?
Encara hi ha entrades per al teatre?	Ainda há bilhetes para o teatro?
Encara hi ha entrades per al cinema?	Ainda há bilhetes para o cinema?
Encara hi ha entrades per al partit de futbol?	Ainda há bilhetes para o jogo de futebol?
Vull seure al fons.	Eu queria sentar-me atrás.
Vull seure al mig.	Eu queria sentar-me num lugar no meio.
Vull seure al davant.	Eu queria sentar-me à frente.
Em pot recomanar alguna cosa vostè?	Pode recomendar-me alguma coisa?
Quan comença la sessió?	Quando é que começa o espetáculo?
Em pot donar una entrada?	Pode arranjar-me um bilhete?
Que hi ha un camp de golf per aquí?	Há aqui perto um campo de golfe?
Que hi ha una pista de tennis a prop?	Há aqui perto um campo de tênis?
Que hi ha una piscina coberta per aquí?	Há aqui perto uma piscina coberta?

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!