català » noruec - nynorsk | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [sytti] ville noko 1

Que li agradaria fumar a vostè?	Vil du røykje?
Que li agradaria ballar a vostè?	Vil du danse?
Que li agradaria passejar a vostè?	Vil du gå ein tur?
M’agradaria fumar.	Eg vil gjerne røykje.
Voldries un cigarret?	Vil du ha ein sigarett?
(Ell) voldria foc.	Han vil ha fyr.
M’agradaria beure alguna cosa.	Eg vil gjerne ha noko å drikke.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Eg vil gjerne ha noko å ete.
M’agradaria descansar una mica.	Eg vil gjerne slappe av litt.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Eg vil gjerne spørje deg om noko.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Eg vil gjerne be deg om noko.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Eg vil gjerne invitere deg til noko.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Kva vil du ha?
Voldria un cafè?	Vil du ha ein kaffi?
O preferiria un te?	Eller vil du heller ha ein te?
Ens agradaria anar a casa.	Vi vil gjerne køyre heim.
Voleu un taxi?	Vil de ha ei drosje?
Voldrien trucar per telèfon.	Dei vil gjerne ringje.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...