català » noruec - nynorsk | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [atten] Husvask

Avui és dissabte.	I dag er det laurdag.
Avui tenim temps.	I dag har vi tid.
Avui netegem l’apartament.	I dag vaskar vi huset.
Jo netejo la cambra de bany.	Eg vaskar badet.
El meu marit renta el cotxe.	Mannen min vaskar bilen.
Els nens netegen les bicicletes.	Ungane vaskar syklane.
L’àvia rega les flors.	Bestemor vatnar blomane.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Ungane ryddar på rommet sitt.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Mannen min ryddar skrivebordet sitt.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Eg puttar klesvasken inn i vaskemaskina.
(Jo) estenc la roba.	Eg henger opp klede.
(Jo) planxo la roba.	Eg stryk tøy.
Les finestres estan brutes.	Glasa er skitne.
El terra està brut.	Golvet er skite.
La vaixella és bruta.	Opvasken er skiten.
Qui neteja les finestres?	Kven vaskar glasa?
Qui passa l’aspiradora?	Kven støvsyg?
Qui renta la vaixella?	Kven tek oppvasken?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!