català » letó | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [deviņdesmit viens] Palīgteikumi ar ka 1

El temps probablement serà millor demà.	Rīt varbūt būs labāks laiks.
Com ho sap?	Kā Jūs to zināt?
Espero que serà millor.	Es ceru, ka tas būs labāks.
Segur que vindrà (ell).	Viņš noteikti atnāks.
És segur?	Vai tas ir noteikti?
Sé que vindrà.	Es zinu, ka viņš atnāks.
Segur que trucarà.	Viņš noteikti piezvanīs.
De debò?	Patiešām?
Crec que trucarà.	Es domāju, ka viņš piezvanīs.
El vi probablement és vell.	Vīns noteikti ir vecs.
N’està segur?	Vai jūs to droši zināt?
Suposo que és vell.	Es pieņemu, ka tas ir vecs.
El nostre cap és ben plantat.	Mūsu vadītājs izskatās labi.
Vol dir?	Jūs tā domājat?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Es uzskatu, ka viņš izskatās pat ļoti labi.
El cap segur que té una xicota.	Vadītājam noteikti ir draudzene.
Ho creu de debò?	Jūs patiešām tā domājat?
És ben possible que tingui una xicota.	Ir pilnīgi iespējams, ka viņam ir draudzene.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...