català » letó | 77 [setanta-set] | argumentar alguna cosa 3

77 [septiņdesmit septiņi] kaut ko pamatot 3

Per què no menja el pastís?	Kāpēc Jūs neēdat torti?
Haig de perdre pes.	Man jāsamazina svars.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes.	Es neēdu, jo man jāsamazina svars.
Per què no es beu la cervesa?	Kāpēc Jūs nedzerat alu?
Encara haig de conduir.	Man vēl jābrauc.
Jo no bec perquè encara haig de conduir.	Es to nedzeru, jo man vēl jābrauc.
Per què no et beus el cafè?	Kāpēc tu nedzer kafiju?
Està fred.	Tā ir auksta.
Jo no me’l bec perquè està fred.	Es to nedzeru, jo tā ir auksta.
Per què no et beus el te?	Kāpēc tu nedzer tēju?
No tinc sucre.	Man nav cukura.
No me’l bec perquè no tinc sucre.	Es to nedzeru, jo man nav cukura.
Per què no es menja la sopa?	Kāpēc Jūs neēdat zupu?
No l’he demanada.	Es to nepasūtīju.
No me la menjo perquè no l’he demanada.	Es to neēdu, jo nepasūtīju.
Per què no menja la carn?	Kāpēc Jūs neēdat gaļu?
Sóc vegetarià.	Es esmu veģetāriete.
No la menjo perquè sóc vegetarià.	Es to neēdu, jo esmu veģetāriete.

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...