català » letó | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [septiņdesmit pieci] kaut ko pamatot 1

Per què no ve vostè?	Kāpēc Jūs nenākat?
El temps és molt dolent.	Laiks ir tik slikts.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	Es nenāku, jo ir slikts laiks.
Per què no ve?	Kāpēc viņš nenāk?
No és convidat.	Viņš nav uzaicināts.
No ve perquè no és convidat.	Viņš nenāk, jo nav uzaicināts.
Per què no véns?	Kāpēc tu nenāc?
No tinc temps.	Man nav laika.
No vinc perquè no tinc temps.	Es nenāku, jo man nav laika.
Per què no et quedes?	Kāpēc tu nepaliec?
Encara haig de treballar.	Man vēl jāstrādā.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	Es nepalieku, jo man vēl jāstrādā.
Per què se’n va ja?	Kāpēc Jūs jau aizejat?
Estic cansat.	Es esmu nogurusi.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	Es aizeju, jo esmu nogurusi.
Per què se’n va ja?	Kāpēc Jūs jau aizbraucat?
Ja és tard.	Ir jau vēls.
Me’n vaig perquè ja és tard.	Es braucu prom, jo ir jau vēls.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...